A
ctualment es fa molt difícil prendre decisions d’inversió
dels estalvis. Instruments tradicionals com el bons
que emeten el governs poden arribar a rendibilitat
pràcticament zero. Hi ha bons més rendibles, els
emesos per empreses privades o bancs, però no tenen el nivell de
seguretat dels bons governamentals. Per altra banda, la inversió
en borsa es veu sotmesa a uns nivells de volatilitat altíssims, que
provoquen lògics temors i inquietud sobre els estalvis invertits.
Sempre ha sigut difícil estalviar, però ho és més en una època
de crisi, es clar, i això provoca una mica més de sensibilitat
i nerviosisme sobre el bon final dels diners que s’han invertit.
Malgrat totes aquestes dificultats, però, hi ha factors de pes que
ens aconsellen invertir els estalvis.
En el cas dels bons d’alta qualitat, a més de tenir una rendibilitat
molt baixa, s’ha de tenir en compte també que tenen una
perspectiva de revalorització zero. M’explicaré. En l’època en
que la taxa d’interès baixava, els bons antics, emesos a una taxa
d’interès més alta es revaloritzaven. Perquè? Doncs perquè eren
més rendibles que els que en aquells moments estaven emetent
els governs. És a dir, vostè podia triar entre comprar bons a, per
exemple, el 4,75% d’interès, o bé comprar-ne al mercat secundari
al 5,25%. Naturalment, en aquest últim cas, pagant una prima
al venedor, amb el resultat que el venedor havia obtingut una
rendibilitat en el venda del bo, al vendre´l a un preu superior al
seu valor nominal.
Això ara ja no és possible, ja que difícilment baixarà la taxa
d’interès actual –per definició la taxa d’interès nopot ser negativa-
i si vostè té bons no els podrà vendre al mercat secundari amb
una prima, valdrà més esperar al venciment, si no necessita els
diners, i cobrar el capital invertit.
Tot això vol dir que no s’ha de comprar bons? Jo diria que sí,
s’ha de comprar bons, ja que en un context d’inflació zero, tenen
un lloc en la cartera dels estalviadors, en el sentit de servir de
protecció del capital en una època d’alta volatilitat.
De tota manera, la única esperança d’obtenir una rendibilitat una
mica decent a llarg termini està en les accions. Malgrat que tenen
una volatilitat alta (pugen i baixen de manera difícil d’entendre),
són la única via per aprofitar lesmillores de l’economia, l’aportació
de la tecnologia i les avantatges que aporta la inflació zero.
Vull fer un incís: quan parlem de tecnologia no només parlem de
la tecnologia informàtica, elèctrica, mecànica,... també parlemde
la tecnologia organitzativa. És a dir, de la nova manera de menar
una organització, tot fent-la més eficaç, eficient i apte per satisfer
un nombre de clients cada vegada més gran i més exigent.
Si vostè mira enrere i observa les pujades del preu de les borses
en èpoques d’inflació, no es deixi enlluernar del tot, s’ha de
descomptar la inflació per trobar el valor real. En una inflació
zero i a llarg termini, es lògic que les accions es revaloritzin
menys que no pas en una època d’inflació alta, però en canvi, la
revalorització no està afectada per la depreciació de la moneda.
Cerclem
Article informatiu
uei
Tribunade l’Empresari
26
La inversió en inflació zero
Per altra banda, hem de tenir en compte un factor decisiu: la
rendibilitat via dividend. En el moment d’escriure aquestes línies,
hi ha valors de la solidesa de Repsol, Telefònica, Mapfre, Endesa,
Gas Natural, Enagas, Acerinox, Iberdrola,... amb rendibilitats per
dividend que van des del 8,96% al 4,69%, la qual cosa no està
pas gens malament en moments en que la inflació és zero. Més
si tenim en compte que, per qüestions d’espai i brevetat, només
he agafat exemples a la borsa espanyola.
En qualsevol cas, si vostè es decideix a comprar accions, vull
advertir-li que té un enemic molt poderós: la por. Les baixades i
pujades en el preu de les accions provoquen pànic i fan prendre
decisions poc raonades. Vull fer-li una reflexió: si vostè invertís
en la compra d’un local per destinar-lo a lloguer, aniria cada dia a
consultar al seu Agent de la Propietat Immobiliària, a veure si el
local ha pujat o baixat de preu? Oi que no? Es limitaria a cobrar la
renda mensual i a gaudir-ne. Si compra accions en una estratègia
de rendibilitat per dividend, faci el mateix.
Joan Palé i Llistuella
AEQ Quality Assessment Enterprises
AEQ Consulting
Bibliografia:
Roger Bootle, La Muerte de la Inflación.
Benjamin Graham, El Inversor Inteligente.
