uei
Tribunade l’Empresari
6
Cerclem
E
ls dipòsits bancaris han estat tra-
dicionalment una de les inversi-
ons per excel·lència dels estalvia-
dors espanyols pel risc i la seguretat en
el cobrament que representen, però
són tan segurs com semblen ser? Hi
ha riscos ocults provocats per la crisis
que no sabem?
La veritat és que aparentment sí són
segurs ja que presenten en primera
instància la garantia de la pròpia en-
titat bancària que els comercialitza
(
excepte Banesto, no tenim històric de
grans fallides bancàries a Espanya) i en
segon terme cal sumar la garantia de
l’estat a través del “Fons de Garantia
de Dipòsits”. No obstant això, un cop
dita la teoria si ens fixem en la pràcti-
ca, la realitat és que les coses no tenen
tan bona pinta.
D’entrada cal dir que tot el sistema fi-
nancer espanyol està sota la mateixa
malaltia: increments dels ratis de mo-
rositat, la creació d’ocupació és molt
feble, no hi ha crèdit per empreses
petites/mitjanes o famílies per que els
bancs no tenen els comptes sanejats,
alt estocatge de vivendes i sòl sense
vendre... les conseqüències de tot això
han estat les fallides que hem vist de
Bankia, Caja Castilla la Mantxa, CAM,
Caixa Girona, Nova Caixa Galicia... per
tant, en una situació generalitzada de
país com la que estem, cap banc en
concret, per sí mateix, pot oferir les
garanties suficients que busquem en
la seguretat de cobrament dels dipò-
sits. Això d’entrada ja és un risc.
Si ens consola el fet que l’estat pugui
en última instància rescatar els nos-
tres dipòsits, la veritat es que és sor-
prenent com per certes matèries sí es
reforma la “Constitución Española”
i és que des del 26 d’agost de 2011
l’estat té per obligació constitucional
fer front en primera instància tots els
pagaments del deute públic abans de
rescatar dipòsits, pagar pensions, edu-
cació o fins i tot la sanitat. Si no hi ha
risc de fer front pagaments públics,
per què afegeixen prioritats de forma
constitucional? Hi ha algú que pugui
tenir dubtes de no cobrar de l’estat es-
panyol? Té Alemanya quelcom a veure
amb aquestes decisions? Malaurada-
ment la resposta és afirmativa.
Per tant, mentre vagin fent fallida en-
titats bancàries petites i els costos dels
rescats els puguem assumir, tot i que
el deute públic cada vegada es va fent
més i més gran, realment podem estar
tranquils. Però què succeiria si el deu-
te públic es fa tan gran que no es pot
tornar o bé tenim una fallida d’una o
varies entitats bancàries massa grans
per rescatar? En aquest cas, estaríem
en el cas de Xipre, que com han vist els
seus conciutadans de la nit al dia, els
seus dipòsits i estalvis han estat con-
fiscats en un 40%.
Alhora, no deixa de ser preocupant
que el Fons Monetari Internacional
(
F.M.I.), dominat principalment per
França, en el seu últim informe de
l’octubre del 2013, World Economic
Monitor’13 Fiscal Monitor, proposa en
la pàgina 49 que els estats membres
de la Unió Europea apliquin una taxa
directa sobre estalvis i dipòsits amb
l’objectiu de fer front els pagaments
del deute públic dels estats.
Tampoc deixen de ser preocupants les
declaracions del Bundesbank o Banc
Central Alemany del 27 de gener 2014
on directament avisa que per futurs
rescats abans d’accedir a fons d’altres
països primer s’ha de taxar impositiva-
ment la riquesa interna del país, clar
avís novament per tots aquells ciuta-
dans amb estalvis o dipòsits. Com és
que totes aquestes institucions fan
aquestes propostes i justament les fan
ara? Veuen riscos que no veiem?
Com a últim comentari cal recordar
que durant 2013 el govern espanyol ja
ha gravat directament als bancs amb
nous impostos per l’ús i comercialitza-
ció dels dipòsits, que es trasllada di-
rectament al client final amb una bai-
xada de rendibilitats finals.
Com a conclusió podem dir que amb
un endeutament públic cada cop més
elevat, amb un ús d’aquest deute per
sostenir estructures no productives,
amb un consum intern i unes taxes
d’atur que milloren molt lleugera-
ment, podem afirmar que els dipò-
sits espanyols presenten grans riscos
ocults que com a mínim hem de ser
conscients i en última instància diver-
sificar en països i productes financers
amb garanties reals de cobrament.
Momentum
www.minvestgrup.com
Els dipòsits bancaris
i els riscos ocults
Davant els riscos ocults que presen-
ten els dipòsits, caldria diversificar i
internacionalitzar els nostres estalvis
d’igual forma que fem amb les nostres
empreses.