uei
Tribunade l’Empresari
4
L
es darreres dades publicades pel
Banc d’Espanya pel que fa referència
al deute de l’Administració, o Admi-
nistracions, ja que també inclou Comuni-
tats Autònomes i Ajuntaments, presenta
la esfereïdora xifra de 987.945 milions, la
qual cosa representa el 96,50% del P.I.B.
És a dir, devem gairebé tant com facturem.
En una anàlisi financera, però, ve a ser
més significativa la trajectòria que no pas
la foto fixa d’un moment determinat. Les
xifres que acabem de veure són la foto
fixa a l’acabament de febrer i, evident-
ment, hi ha una trajectòria que ens ha
portat a aquesta situació. Si aquesta tra-
jectòria fos descendent –de més deute a
menys deute- hi hauria una lectura posi-
tiva de la situació, però, dissortadament,
no és el cas.
La trajectòria és d’augment del deute, ja
que, per triar un moment significatiu com
el del començament de la crisi, a l’acaba-
ment de 2007 el deute de les Administra-
cions era de 388.307 milions, equivalents
a un 36,30% del P.I.B. En números rodons,
doncs, la trajectòria presenta un augment
del deute de 600.000 milions en poc més
de sis anys. És a dir, un 60% més sobre el
P.I.B., també en números rodons.
El pitjor de tot és que la trajectòria no
canviarà de sentit, al menys a curt i mitjà
termini, perquè com que les Administra-
cions continuen instal·lades en el dèfi-
cit, continuaran necessitant més diners,
la qual cosa resoldran demanant-los als
mercats financers, amb el resultat de
nous increments del deute.
Tot això contrasta amb la trajectòria o
evolució del l’endeutament privat. És a
dir, el de les famílies i el de les empreses
privades. En el cas de les famílies l’endeu-
tament, amb dades a 31 de març, és de
774.697
milions, el nivell més baix des
de novembre de 2006, amb un descens
durant el 2013 del 5,5%. Per altra banda,
les empreses privades no financeres de-
uen 1,050 bilions, també a 31 de març,
Administradors i administrats
amb un descens del 6,0% durant 2013. En
canvi, les Administracions varen augmen-
tar el deute durant 2013 un 8,6%. En un
sol mes, el passat febrer, el deute de les
Administracions va augmentar en 8.131
milions.
Efectivament, la deducció que podem
treure d’aquestes xifres és que el sector
privat està fent els seus deures i les Ad-
ministracions no. El sector privat està fent
un esforç titànic per adaptar-se a l’actual
situació de crisi i les Administracions con-
tinuen ancorades en el passat. D’aquesta
forma, sortir de la crisi costarà molt. Molt
temps, molt esforç i molt sacrifici.
Bàsicament, perquè és difícil eixugar el
dèficit només amb l’augment de la càr-
rega impositiva, sense acompanyar-ho
d’una dràstica reducció de la despesa
corrent de les administracions. Si a això
hi afegim la xarxa d’infraestructures no
rentables, o directament en situació de
fallida com hem vist fa poc, una Adminis-
tració descoordinada i ineficaç i una bu-
rocràcia més preocupada per les normes,
els reglaments i els procediments que pel
servei a la societat i als ciutadans, es con-
forma una situació veritablement preocu-
pant.
Dóna la impressió que coexisteixen dues
societats diferents dins d’una de sola. La
societat de l’immobilisme i la ineficàcia,
per una banda, i la societat del dinamis-
me i la creativitat, per l’altre. L’esfera pú-
blica, vers les empreses que exporten i els
ciutadans que treballen.
Dues societats oposades, doncs? Diríem
que sí des d’un punt de vista d’actituds
davant els problemes de cada dia. I diríem
que no des d’un punt de vista d’enfronta-
ment. Però aquí, igual que en el món de
les finances, també és més significativa la
trajectòria que la situació en un moment
determinat i sembla evident que cada ve-
gada hi ha més distància entre adminis-
tradors i administrats.
Joan Palé i
LListuella
Director General
QUALITY ASSESSMENT
ENTERPRISES
www.aeq-consulting.es
Cerclem